Durant els primers anys, l'estratègia de silenci va ser molt efectiva, i eren molts els ciutadans i ciutadanes que desconeixien les irregularitats en la gestió de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, i la manipulació que des de Ferrocarrils es va fer de la recerca.
Tampoc sabien que el Govern Valencià estava donant l'esquena a les víctimes, convertint-se en còmplice d'aquesta manipulació.
Encara així, un grapat de ciutadans i ciutadanes va dubtar de la versió oficial del «accident imprevisible i inevitable», i es va unir a l'Associació de Víctimes del Metro, per al costat d'ella, demanar respostes, demanar justícia.
I allí estaven cada dia 3, sense importar-los el fred o la calor. Suportant la pluja que ens va acompanyar en més d'una ocasió.
Per a nosaltres va ser molt important aquest suport. Saber que persones que no s'havien vist afectades per l'accident ens acompanyaven en cada concentració, va ser molt encoratjador.
Saber que no estàvem sols ens va donar molta força per a continuar. I gràcies a aqueixa força, a aqueix impuls, estem hui ací.
Gràcies a tots i totes pel vostre suport,
la vostra solidaritat, el vostre afecte.
Moltes gràcies.
Durante los primeros años, la estrategia de silencio fue muy efectiva, y eran muchos los ciudadanos y ciudadanas que desconocían las irregularidades en la gestión de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, y la manipulación que desde Ferrocarrils se hizo de la investigación.
Tampoco sabían que el Govern Valencià estaba dando la espalda a las víctimas, convirtiéndose en cómplice de esa manipulación.
Aun así, un puñado de ciudadanos y ciudadanas dudó de la versión oficial del «accidente imprevisible e inevitable», y se unió a la Asociación de Víctimas del Metro, para, junto a ella, pedir respuestas, pedir justicia.
Y allí estaban cada día 3, sin importarles el frío o el calor. Soportando la lluvia que nos acompañó en más de una ocasión.
Para nosotros fue muy importante ese apoyo. Saber que personas que no se habían visto afectadas por el accidente nos acompañaban en cada concentración, fue muy alentador.
Saber que no estábamos solos nos dio mucha fuerza para continuar. Y gracias a esa fuerza, a ese impulso, estamos hoy aquí.
Gracias a todos y todas por vuestro apoyo,
vuestra solidaridad, vuestro afecto.
Muchas gracias.